Rabo de toro

Fa temps que em rondava pel cap menjar "rabo de toro". Cada vegada costa més a Barcelona trobar-ne d'autèntic. Doncs bé, gràcies al meu germà, hem posat fi a la ideia i l'hem fet realitat. El rabo ens ha arribat de Córdova i la recepta és d'allà també. Un estofat a base de pastanaga, ceba, tomàquet, fino i vi. No hi falta l'oli, el pebre, la sal i l'aigua. I aquest estofat necessita temps, temps i temps; més temps que qualsevol altre estofat. Quan la carn es comença a separar de l'os és el punt.

Per acompanyar al magnífic àpat, un Finca Dofí 2008 d'Álvaro Palacios (D.O. Priorat) que no m'ha defraudat gens ni mica, tot i que aquest vi, d'aquí uns quants anys més, estarà encar molt millor. Un vi elaborat principalment amb garnatxa (un 60% de) i el 40% restant es completa amb cabernet sauvignon, sirah i merlot. El tap, llarguísim, d'altíssima qualitat i en perfecte estat. Llàgrima densa. Bona extracció de color, de capa mitja-alta. En nas es bareja la fruita amb la fusta neta, fina i elegant. Podria ser més aromàtic ... (també és cert que amb temps a la copa s'obre molt més i comencen a aparèixer molts més aromes). En boca és molt equilibrat i hi apareix la fruita vermella més marcada. La fusta, present, no emmascara ni es sobreposa a la fruita. Tanins marcats però sedosos. Bona acidesa que li permet aguantar encara temps i temps en ampolla.

El que sempre passa amb aquest tipus de vins més complexes és que quan realment començen a estar en el seu punt millor (comencen a obrir-se i a sortir tot el ventall aromàtic i expressiu) ja ets al final de l'ampolla.

Tot plegat, un plaer!