dijous, 29 de novembre del 2012

Estofat de Bosc de Tardor

Dies enrere vaig disfrutar d'un dels millors estofats. La raó és ben senzilla: vaig aconseguir en un sol plat juntar uns quants dels sabors què més m'agraden: el vi, la carn, l'aroma del bosc humit (fulles seques humides, molsa, bolets), el perfum de les herbes del bosc (llorer, farigola i romaní), ... Segueixo?

La recepta és fàcil, però és necessari respectar un parell de normes essencials:

  • Utilitzar matèries primes de qualitat
  • No tenir presses, doncs es fa amb molts de temps i d'un dia per l'altre

Ingredients (4 ó 5 persones):
  • 1 Kg de carn a daus per estofar
  • 4 ó 5 patates grans
  • 2 cebes grans
  • 1 bona barreja de bolets (camagrocs, trompetes de la mort, fredolics, ceps, ...)
  • 1/2 ampolla de vi negre (l'altre meitat és la que ens beurem)
  • 1 cullerada de farina
  • 2 fulles de llorer, 3 ó 4 branquetes de romaní i 1 pomet de farigola
  • 3 ó 4 alls
  • oli, sal i pebre

Comencem tallant les cebes ben petites i les posem a coure amb oli ben calent fins que comencin a daurar-se. En aquest moment afegim els alls sense pelar i sencers. En un parell de minuts, ho retirem tot i ho reservem en un plat apart.

A l'oli sobrant hi afegim les fulles de llorer i marquem els daus de carn. És bo que l'oli sigui ben calent i el foc alt, doncs convé que es faci la carn només per la part exterior, no pas per dins. Ara afegim la ceba daurada i els alls que hem retirat abans i hi afegim la farina remenant bé. Quan tot està ben integrat, afegim el vi (sisplau un vi bo, un vi que sigueu capaços d'oferir als convidats). Ara sí, el foc ha d'estar ben baix, molt baix.

En un cassó apart, afegiu 1 litre d'aigua i les herbes aromàtiques (el romaní i la farigola). Dexeu que s'infusioni tranquilament. També afegiu-hi els peus dels bolets, sense rentar (amb la mica de sorra que puguin tenir).

Talleu les patates a daus segons us agradi i fregiu-les una mica. Un cop mig fetes, afegiu-les a la carn. També ja hi podeu afegir-hi l'infusionat d'herbes (passant-lo pel colador perquè no caiguin ni branquetes ni la sorra dels bolets). Ara també és el moment de posar-hi el bolets que haguem triat. Finalment, salem generosament.

A partir d'aquest moment, només ens queden un parell d'hores a foc molt baix, fent un xup-xup gairebé inapreciable. Remeneu de tant en tant. Passades un parell d'hores, ja podeu tancar i deixar-ho reposar fins l'endemà. Al dia següent només s'ha d'escalfar, rectificar de sal i moldre el pebre al gust.

A taula!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada