La Cultura del Vino como Patrimonio de la Humanidad

Us adjunto aquesta notícia que he llegit fa poc ...

La Comisión de Agricultura del Congreso de los Diputados fue unánime: la Cultura del Vino debe formar parte del Patrimonio de la Humanidad. Ese fue el resultado de una propuesta de declaración que se abordó y aprobó en Madrid y que viene a respaldar la iniciativa gestada el pasado mes de septiembre en Briones de la mano de la "Association for Culture and Tourisme Exchange" (ACTE), presidida por el riojano Santiago Vivanco.

Aquel primer paso de esta carrera de fondo ha ido sumando apoyos y el último lo logró en la tarde de ayer con la rúbrica de los portavoces de todos los grupos parlamentarios. Una unidad que, también desde La Rioja, se gestó en la redacción del texto, como reconocían ayer Conrado Escobar (PP) y César Luena (PSOE). «Hay que consolidar y reconocer la cultura del vino y por eso recogemos esta propuesta de la ACTE para relanzar la candidatura», explicaba desde el Congreso Luena. «Es un espaldarazo a lo que supone el vino en la historia de La Rioja, y de la humanidad», completaba, también desde Madrid, Escobar.

Historia, cultura, economía...

El texto de la declaración recorre la historia del vino remontándose a las culturas egipcia, griega y romana para justificar que «sin la presencia de la vid y del vino no puede entenderse nuestra cultura occidental»; recuerda que en España existen 90 Denominaciones de Origen y 41 Indicaciones Geográficas Protegidas y que «no se pueden entender gran parte de nuestros territorios sin pensar en sus viñedos»; y completa el peso histórico, social y cultural del vino en el peso económico y laboral que conlleva en muchas regiones. «En definitiva, la vid y el vino, representan el sólido nexo que se adentra en la más remota historia hasta definir una profunda y pujante cultura que une a pueblos y territorios de cualquier lugar del mundo, forma parte esencial de sus expresiones artísticas y está asociado en sus formas de consumo a valores positivos como la sociabilidad y la moderación», completa una declaración que se cierra con el «apoyo expreso» del Congreso de los Diputados para que «la Cultura del Vino sea declarada Patrimonio de la Humanidad por la Unesco».

Per sort, a la Universitat Internacional de Catalunya això ja fa molt de temps que ho tenim clar, i prova directa són els recolzaments i reconeixements que fa continuament d'aquestes activitats.

Un brindis!

Podeu llegir la notícia a larioja.com

"Interior de paisatge", a "El documental"

La reivindicació del paisatge del Priorat com a patrimoni de la humanitat.

Aquest divendres 30 de novembre (a les 23.55 h), el programa “El documental” del Canal 33 estrena “Interior de paisatge”, un treball on la comarca del Priorat d’avui en dia és la protagonista. 

L’Associació Prioritat -formada per entitats col·lectives i particulars- ha estat la impulsora perquè Unesco declari el Priorat com a “Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat”. 

“Interior de paisatge", obra d’Elisenda Trilla, ha estat guardonat aquest mes de novembre amb el Gran Premi del Jurat de la segona edició del Most Festival del Penedès, un esdeveniment d'abast internacional que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava. 

Més informació a: www.tv3.cat

Aquí podeu veure'n un trailer.

No us el perdeu! 

Estofat de Bosc de Tardor

Dies enrere vaig disfrutar d'un dels millors estofats. La raó és ben senzilla: vaig aconseguir en un sol plat juntar uns quants dels sabors què més m'agraden: el vi, la carn, l'aroma del bosc humit (fulles seques humides, molsa, bolets), el perfum de les herbes del bosc (llorer, farigola i romaní), ... Segueixo?

La recepta és fàcil, però és necessari respectar un parell de normes essencials:

• Utilitzar matèries primes de qualitat
• No tenir presses, doncs es fa amb molts de temps i d'un dia per l'altre

Ingredients (4 ó 5 persones):

• 1 Kg de carn a daus per estofar
• 4 ó 5 patates grans
• 2 cebes grans
• 1 bona barreja de bolets (camagrocs, trompetes de la mort, fredolics, ceps, ...)
• 1/2 ampolla de vi negre (l'altre meitat és la que ens beurem)
• 1 cullerada de farina
• 2 fulles de llorer, 3 ó 4 branquetes de romaní i 1 pomet de farigola
• 3 ó 4 alls
• oli, sal i pebre

Comencem tallant les cebes ben petites i les posem a coure amb oli ben calent fins que comencin a daurar-se. En aquest moment afegim els alls sense pelar i sencers. En un parell de minuts, ho retirem tot i ho reservem en un plat apart.

A l'oli sobrant hi afegim les fulles de llorer i marquem els daus de carn. És bo que l'oli sigui ben calent i el foc alt, doncs convé que es faci la carn només per la part exterior, no pas per dins. Ara afegim la ceba daurada i els alls que hem retirat abans i hi afegim la farina remenant bé. Quan tot està ben integrat, afegim el vi (sisplau un vi bo, un vi que sigueu capaços d'oferir als convidats). Ara sí, el foc ha d'estar ben baix, molt baix.

En un cassó apart, afegiu 1 litre d'aigua i les herbes aromàtiques (el romaní i la farigola). Dexeu que s'infusioni tranquilament. També afegiu-hi els peus dels bolets, sense rentar (amb la mica de sorra que puguin tenir).

Talleu les patates a daus segons us agradi i fregiu-les una mica. Un cop mig fetes, afegiu-les a la carn. També ja hi podeu afegir-hi l'infusionat d'herbes (passant-lo pel colador perquè no caiguin ni branquetes ni la sorra dels bolets). Ara també és el moment de posar-hi el bolets que haguem triat. Finalment, salem generosament.

A partir d'aquest moment, només ens queden un parell d'hores a foc molt baix, fent un xup-xup gairebé inapreciable. Remeneu de tant en tant. Passades un parell d'hores, ja podeu tancar i deixar-ho reposar fins l'endemà. Al dia següent només s'ha d'escalfar, rectificar de sal i moldre el pebre al gust.

A taula!!

Restaurant 9 Reinas

Fa poc vaig anar al Restaurant 9 Reinas. Un restaurant argentí que feia temps tenia ganes d'anar-hi i comprovar per mi mateix l'experiència. 

M'en havien parlat molt bé, i potser per això (el mateix que sol passar quan et posen una pel·lícula pels núvols: després de veure-la creus que no és per tant) em va deixar una mica fred. I us explicaré el perquè.

El lloc em va agradar força: les taules ben parades, una cuberteria sencilla però amb un toc minimalista de disseny, una cristalleria correcta, ...

La matèria prima, de primera. A més a més, cuinada al punt que cadascú demanava (i cert, no com altres llocs que et prenen nota però que després no et fan gaire cas).

Llavors, quin és el problema? Per què em va deixar una mica fred? Doncs en primer lloc, per un tema que ja comença a ser d'escàndol: el vi. No pot ser que els restaurants facin pagar el vi al preu que el fan pagar. No hi ha dret! Un dia parlaré d'aquest tema en més profunditat ... I en segon lloc, perquè el preu no és cap ganga. Per tant, tots els punts favorables que he indicat abans, són el que havien de ser per aquest preu.

Per tant, al final quina és la sensació que t'endús? Doncs que el lloc és correcte, que no és barat i que potser no era per tant com t'havien dit.

De totes maneres, si hi aneu, menjareu bé!

Visita al Palau Robert

Dissabte 24 de novembre vem anar al Palau Robert a visitar l'exposició titulada "Ferran Adrià i elBulli: Risc, llibertat i creativitat". La visita va ser molt interessant, i varem poder veure un recorregut cronològic de la història del restaurant, del xef i de les persones més properes que configuren aquesta història.

La visita va durar aproximadament una hora i comença amb la història inicial de elBulli, quan el va obrir el matrimoni Schilling. S'hi pot veure un ampli recull de fotografies, documents i publicacions d'aquella època.

L'exposició és tot un recull de creativitat, on es cuida molt la forma com es mostren els temes. Per exemple, una taula  del mateix restaurant serveix per fer de pantalla (les estovalles blanques) d'una projecció del servei d'un dels menús degustació de 40 plats. Tot un joc creatiu, vistós i curiós.

Cal destacar l'humor de Ferran Adrià. A més de la seva participació al programa d'humor de TV3 Polònia (entrant al joc de la seva pròpia paròdia) ha volgut reconèixer aquesta sèrie i aquest fet incloent-la a l'exposició.

Jo us recomano que us escapeu una horeta, un dissabte al matí, però per tots aquells que no pogueu anar-hi, us deixo un recull de fotografies de l'exposició perque en gaudiu una mica.

El "making of" del muntatge del sopar ...

Aquest és un vídeo muntatge a partir d'unes quantes fotografies. M'ha agradat el resultat i crec que també us agradarà veure'l a vosaltres. La llàstima és que és de tant sols 50 segons.

Gràcies a tots per participar!

PX Reserva 1985

Magnífic vi fruit del saber fer i del temps. Partint del seu germà petit, el Don PX Jove, aquest vi és criat en botes de roure seguint el sistema de criaderes i soleres un mínim de 25 anys.

De color negre atzabeja, brillant i de capa altíssima. La llàgrima densa al màxim, deixa tenyida la copa durant una bona estona.

Al nas és complexe, d'altíssima intensitat. Després dels primers aromes de panses, mels, figues i prunes acompotades, apereixen les aromes de cafè, cacau, vainilla, fustes nobles, ... Tot un ventall aromàtic que quan més olorem, més trobarem.

A la boca es mostra franc, elegant i sedòs. Amb cos i carnós, voluminós. Llarguíssima persistència.

Tot i que recomanen degustar-lo fred, personalment crec que és un error, ja que les aromes queden reduïts ampliament.

Un vi per prendre en qualsevol moment, tal i com deia l'antiga contraetiqueta: "Su uva pasificada es el origen de este vino dulce que tras decenas de años de reposo en nuestras bodegas, embotellamos para tonificar cuerpos y espíritus a cualquier hora del día, con su peculiar estilo."

Don PX Joven

Vi elaborat a partir de raïm de la varietat Pedro Ximénez. Es tracta d'un vi dolç natural (sense sucres afegits) acollit dins la denominació d'origen Montilla-Moriles, a Córdoba.

De color ambarí, melós i de llàgrima densa.

Al nas dona pas a les fruites dolces madures com les figues i els dàtils. Destaquen sobretot els rocords a les panses.

A la boca, l'entrada és dolça. Ple de matisos, untuós i persistent. Reapareixen les aromes de dàtils, mel i panses.

Aquests vins s'elaboren amb un procés curiós: el raïm cullit ja sobremadurat (amb més concentració de sucre) es deixa assecar fins arribar a la passificació (el raïm perd l'aigua i queda una contració elevadíssima de sucres). És en aquest moment quan es premsa i s'obté un most dolç que passa a fermentar de forma parcial (és aquí on resideix el secret dels vins dolços naturals): la fermentació s'atura voluntariament afegint-hi alcohol vínic pur. És el procés del "encabezado". D'aquesta manera el vi resultant arriba a una graduació alcohòlica alta (17% vol.) i alhora manté encara els sucres del most. 

Tota una troballa!

Guia Michelin 2013

Per a qui estigui interessat o tingui curiositat, aquí us deixo un llistat dels Restaurants Estelats que podem trobar al país.

En primer lloc, els nou guardonats amb 3 estrelles: Quique Dacosta (Dènia) de Quique Dacosta, i Azurmendi d'Eneko Atxa (Bizkaia).

Continuen amb 3 estrelles El Celler de Can Roca dels Germans Roca (Girona), Martín Berasategui de Martín Berasategui (Sant Sebastià), Sant Pau de Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar), Akelarre de Pedro Subijana (Sant Sebastià), Arzak de Juan Mari Arzak (Sant Sebastià).

Passem als nous 2 estrelles. Enoteca (Hotel Arts, Barcelona) de Paco Pérez i Moments (Barcelona) de Raül Balam i Carme Ruscalleda.

Mantenen les 2 estrelles Mugaritz de Andoni Luis Aduriz, Restaurant Miramar de Paco Pérez, Club Allard de Diego Guerrero, Restaurant Les Cols de Fina Puigdevall i Pere Planagumà, La Terraza del Casino de Paco Roncero, el Restaurante Sant Celoni d'Óscar Velasco, Can Fabes de Xavier Pellicer, Casa Marcial de Nacho Manzano, Ramon Freixa Madrid de Ramon Freixa, Diverxo de David Muñoz, Restaurante Calima de Dani García, Restaurant Lasarte de Martín Berasategui, Sergi Arola Gastro de Sergi Arola, Àbac de Jordi Cruz, i Átrio de Toño Pérez.

I per acabar i no allargar massa la llista, els nous restaurants que guanyen 1 estrella (no llisto els que mantenen l'estrella). Ricard Camarena (València), Dos Palillos (Barcelona), Les Magnòlies (Arbúcies), Koy Shunka (Barcelona), Lluerna Restaurant (Santa Coloma de Gramenet), Nectari (Barcelona), Mina (Bilbao), Ars Natura (Cuenca), Alejandro García Urrutia (Gijón), El Puerto (Gijón), Culler de Pau (O Grove/Reboredo), Kabuki Abama (Sta. Cruz de Tenerife), José Carlos García (Málaga), Els Brancs (Roses/Playa de Canyelles Petites), Chirón (Valdemoro) i La Prensa (Zaragoza).

Ja explicareu les experiències!

Fruits secs, dieta sana

Un altre vegada, al suplement es de La Vanguardia de dissabte 24 de novembre de 2012,llegim un article molt interessant: Fruits secs, dieta sana.

Els fruits secs són un clàssic a la geografia i a la cultura mediterrània, i per tant a la dieta mediterrània.

Per començar, aprenem bé quins són els fruits secs, doncs encara ens confonem en la categorització d'algun fruit. Són fruits secs els cacahuets, les panses, o les castanyes?

Què és el que els fa tan saludables? Però com pot ser que sent tant calòrics (greixos) siguin alhora tant saludables? I quants n'hauriem de menjar? És bo menjar-ne diariament? Sabieu que ajuden a controlar el pes, son una font molt poderosa de ferro, aporten una molt bona dosi d'àcid fòlic, ...

Totes aquestes preguntes i més quedaran aclarides si llegiu l'article. Obviament, us el reomano!

Cupcakes

Últimament els cupcakes estan de moda! Vagis per on vagis, no pares de veure'ls per tot arreu: als aparadors de les pastisseries, a les botigues de llaminadures, als forns, fins i tot a les grans superfícies ... És un no parar.

Doncs bé, per continuar amb la febre del cupcake, el Quèfem de La Vanguardia de divendres 23 de novembre de 2012 també ens ofereix un article amb receptes.

I encara n'hi ha més ... Aquest cap de setmana, a Barcelona, podem anar al Bcn&Cake. Es tracta de la 1a  edició de la Fira de Reposteria Creativa on hi trobareu maquinària i estris, cursos, concursos i els mestres més reconeguts del sector. L'entrada és gratuita per als nens menors de 10 anys.

Que ho passeu bé!

Tast d'oli improvisat

Després d'anar a buscar l'oli a la Coperativa Agrícola de Riudoms, vaig pensar que seria molt interessant donar a conèixer aquest bé de Déu. Per tant, dit i fet!

Dijous 22 de novembre, a les 9:30h i fins a les 9:45h varem poder tastar aquest magnífic oli verge, un oli de primera premsada sense filtrar. El seu color verdós i la seva densitat ja són mostra d'aquesta indiscutible juventut. Les seves aromes afruitades deixaven al paladar una grata sensació que invitava a tastar-ne una mica més.

També varem acompanyar-ho d'unes olives arbequines (el fruit d'on prové aquest oli), un vi jove de la Terra Alta i d'un exel·lent pa del Forn Baluard que la nostra amiga Anna Bellsolà ens fa amb molta passió.

Tan bo com senzill!

Festa de l'oli nou de Riudoms

Com ja és habitual, aquest any també hem anat a buscar l'oli verge, l'oli de primera premsada, a Riudoms (Tarragona).

Es una festa oberta a tothom que té lloc a la Cooperativa Agrícola de Riudoms i s'ofereix un esmorzar per a degustar aquest oli de primera premsada: un oli verdós, dens, aromàtic i de sabor intens. L'oli està enmarcat dins la DOP Siurana i és fruit de la premsa d'olives arbequines.

A la festa també hi participa la Colla Gegantera de Riudoms i s'hi va fer la 5a Trobada d'Intercanvi de Plaques de Cava de Riudoms.

En definitiva, una festa popular i de gran interés gastronòmic.

Us deixo un documental del programa Quèquicom que parla sobre l'oli. Que ho disfruteu!

En busca del sabor perdido

De nou, un article del suplement es de La Vanguardia del 10 de novembre de 2012. 

Aquest cop es tracta d'un tema recurrent en els nostres dies: quin gust tenen els tomàquets d'avui dia? Aparentment són molt bonics, són molt atractius a la vista, tant en la forma com en el color, però ... són bons? 

Sembla que estem sacrificant la qualitat per la quantitat. Ens contentem pensant que en podem menjar a qualsevol època de l'any i de qualsevol varietat que ens vingui de gust, independentment que en sigui l'època adequada i el clima més apropiat pel seu cultiu.

Malauradament, això mateix ho podem extendre a les fruites, les verdures, el peix, la carn, ... Però també és cert que afortunadament hi ha un interés creixent per retornar a la qualitat.

Us recomano que llegiu l'article.

"La història de la cervesa és la història de la civilització

La Contra de La Vanguardia del dia 2 de novembre de 2012: La història de la cervesa és la història de la civilització.

Sven Bosch, mestre cerveser, ens explica una mica d'història de la cervesa. A més de les anècdotes i curiositats varies, ens fa un petit esboç de les diferents variants que en podem trobar.

La veritat és que ja m'entren ganes de tastar-ne unes quantes d'aquestes cerveses!!

Briox casero

Briox casero

Este domingo, en pleno ajetreo de deberes, uniformes, ... decidí sorprender a los niños con un briox. 

En casa se quejan que nunca hay nada para merendar. 

Quedó bastante bien y como era tan sencillo de hacer, pienso que tal vez os animéis a hacerlo

Ingredientes

• 180 ml leche tibia/natural
• 1 huevo batido
• 50 grms mantequilla blanda
• 50 grms de azúcar
• 500 grms de harina de fuerza
• 40 grms de levadura (yo compro la que venden en el super, neveras)
• una pizca de sal

Para hacer panes/brioxes, siempre los líquidos en la base. En el orden que he marcado. La harina, si es de fuerza, mejor. Quedará más esponjoso. 

Cuando mezcleis la levadura, desaherla con la mano en la harina, no dejéis el bloque entero.

Hacerla manualmente/Termomix. Mezclar bien los igredientes, le dáis una forma de bola, se tapa con un trapo de hilo y la dejáis leudar unos 30 minutos. Volvéis a amasar, quitar el aire que haya quedado y de nuevo se deja reposar para que vuelva a subir otros 30 min. más. 

Por último, formar una trenza ya en la bandeja del horno. Se deja que vuelva a subir. Cuando esté bien hinchada, la meterla en el horno caliente, a 180ºC, con aire y durante 15 min.

Panificadora

Con la  panificadora, podéis programar "amasado". Generalmente, en la panificadora tarda 1.30 h.

Una vez habéis hecho la masa, le dáis la forma de trenza, que suba y al horno

El truco para saber cuando está hecho es picar por debajo de la trenza. Cuando suena hueco "c'est fini".

Espolvorear por encima con azúcar glaseado.

La merienda está lista!!

Exposició al Palau Robert: Risc, Llibertat i Creativitat

El proper dissabte 24 de novembre, el Grup Gastronòmic de la UIC proposa anar a visitar l'exposició titulada "Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat". L'exposició està instalada al Palau Robert, a la Sala 3.

La intenció es quedar en grup cap a les 12:00h del matí per anar junts a visitar l'exposició, i tot sortint d'allà anar a fer una queixalada informal a algun lloc proper mentres comentem l'experiència. L'entrada és gratuïta

Si hi estàs interessat omple el Formulari d'Inscripció.

Podeu trobar més informació aquí:

• Palau Robert
• barcelonacultura.bcn.cat

Us esperem a tots!!

Revista Sobremesa Novembre 2012

També ja ha arribat la revista Sobremesa del mes de novembre. Destaquem d'aquest exemplar els següents articles:

Michel Rolland. El arte de la ubicuidad (pàg. 21 a 28), Granjeros del mar. Ostras en el otoño irlandés (pàg. 30 a 34), Cavas. Las uvas de la diferencia (pàg. 43 a 48), Suiza, el país del queso (pàg. 57 a 62), Castañas. La modestia precisa (pàg. 65 a 68) i més que n'hi ha d'interessants.

Acosteu-vos doncs a la biblioteca i demaneu-ne l'exemplar per donar-li una ullada. Passareu una molt bona estona!

Revista Club de Gourmets Novembre 2012

A la revista Club de Gourmets d'aquest mes de novembre que ja podeu trobar a la biblioteca destaquem els següents articles:

Más allá de tendencias (pàg. 20 a 24). Un article que parla del Whisky i que em porta bons records ... Uisge beatha (water of life en Gaelic), Aqua vitae o simplement Whisky (o Whiskey?). Ull amb els Whiskys Japonesos d'altíssima qualitat i els bons Whiskys turbats com Ardbeg o Laphroaig. Recomano l'article.

Elixir de eterna juventud (pàg. 42 a 46). Un article que ens acosta al món del suro, un element clau pels vins. La península és el major productor de suro (prop d'un 80% de la producció mundial). I no despreciem el servei ecològic dels nostres boscos surers! Llegiu l'article i aprendreu encara més sobre aquest material natural tan mediterrani.

I altres articles molt interessants com El placer se sirve frío (pàg. 49 a 53), Francia y gastronomía: sinónimos (pàg. 59 a 61), Beaujolais verdaderamente nouveau (pàg. 72 a 75), ...

No us la deixeu escapar i doneu-li una ullada!

La Cuina i el Vi, una parella perfecta

Un bon article del suplement es de La Vanguardia del 3 de Novembre de 2012. 

L'article explica com utilitzar el vi a la cuina, com a complement culinari (i després acompanyant el menjar, clar!).

M'agradaria destacar 2 punts que considero fonamentals: per una banda, utilitzar vi de qualitat per cuinar (no val utilitzar aquell vi que no ens beuriem perquè "per cuinar ja va bé ...") i d'altre banda, a la cuina no si valen les presses!!

A més, els germans Javier i Sergio Torres, del Restaurant Dos Cielos (Hotel ME Barcelona), ens oferiran una sèrie de receptes de cuina amb vi que podrem veure en vídeo.

No us ho perdeu! I per anar obrint boca, aquí teniu la primera entrega: Foie gras cuit en vi negre i espècies.

Presentació i 1er Sopar del Grup Gastronòmic

Dijous 9 de Novembre de 2012 es va fer l'acte d'Inauguració del Grup Gastronòmic de la UIC a la pròpia Universitat Internacional de Catalunya. A l'acte hi varen asistir més de 50 persones i el Grup Gastronòmic de la UIC ja compta amb 60 membres.

A continuació us deixem un recull de fotografies de l'event. Esperem que sigui del vostre agrad!!

Durant la presentació varem poder degustar el Cava Brut Rosé de Vilarnau, que acompanyava una meravellosa coca d'olives, tomaquets i formatge que l'Anna Bellsolà del Forn Baluard ens va preparar amb molta il·lusió i afecte.

El menú a càrrec del Xef Luis Roger va ser el següent:

• Amanida d'Hivern amb Contrastos, que es va acompanyar del vi Bohigas Blanc de Blancs. La ideia era buscar un vi que acompanyi perfectament l'amanida sense emmascarar-la en cap dels sentits (ni aromàticament parlant ni potenciant i/o contrarrestant els sabors àcids/dolços). 

• Fideuà amb Trompetes de la Mort i Ceps, juntament amb el vi Cap de Trons de Ferré i Catasús. En aquest cas, es buscava un vi amb cos però on la fusta no marqués la fideuà. El vi jugava amb les aromes de fruites madures i acompotades que contrastaven amb els sabors dels bolets i les aromes de la farigola, potenciant-se els uns als altres i establint un joc d'aromes i sabors força interessant.

• Compota de Pomes de Torroella amb Gelat de Castanya, maridat amb Alvear Solera PX 1927 i el Cava Giró Giró Brut Nature Reserva. El ventall aromàtic del PX és tant gran i tant ric ... El contrast de la compota de poma amb el gelat de castanya ja per ell mateix és prou interessant. El cava sempre ajuda a netejar-nos el paladar i deixar-nos neta la boca per tornar a assaborir un altre mos.

Gràcies a tots els membres del Grup Gastronòmic de la UIC.

Compota de Pomes de Torroella amb Gelat de Castanya

Ingredients (per a 10 persones)

• 1,250 Kg pomes de Torroella (Golden)
• 100 gr sucre
• Gelat de Castanya (podeu utilitzar gelat de vainilla)

Quartejar les pomes, pelar-les i tallar-les a quadradets.

Posar la poma tallada dins d'un cassó amb el sucre i coure suau uns 20 minuts amb la tapa.

Servir tebi en un gotet o platet i sobre col·locar una bola de gelat de castanya.

Fideuà amb Trompetes de la Mort i Ceps

Brou (per a 10 persones)

• 500 gr ceba
• 200 gr pastanaga
• 150 gr os de pernil
• 1 peu de porc partit
• 1 cap d'alls
• farigola fresca abundant
• pessic de canyella
• pessic clau molgut
• 100 gr oli d'oliva
• sal i pebre
• 5 l aigua

Rehogar les verdures juntament amb la farigola fins que comencin a caramelitzar-se els suquets de la cocció. Afegir la resta d'ingredient i deixar-ho bullir durant 1h 30m aproximadament, a foc mig i destapat. Després, infusionar tapat durant 1h més i colar. Un cop fred, desgreixar.

• 1 kg ceba
• 150 gr oli d'oliva
• ½ llauna de tomàquet triturat
• sal
• sucre

Rehogar la ceba en juliana a foc lent fins a caramelitzar. Triturar amb el turmix. Coure el tomàquet durant 30m, tapat i remenant de tant en tant.

• 1 kg fideu nº 2
• 300 gr trompetes de la mort
• 500 gr ceps bisura
• 400 gr bolets variats
• 200 gr oli d'oliva
• sal i pebre

Netejar les trompetes, trocejar-les una mica i bullir durant uns 20m. Sofregir els ceps i els altres bolets.

Procediment

Tenir el brou juntament amb l'aigua de bullir les trompetes. Freigir els fideus fins que quedin ben doradets. Afegir-hi la ceba i la salsa de tomàquet d'bans juntament amb els bolets. Desglassar amb un xorret de vi blanc. Un cop s'ha evaporat el vi, cubrim els fideus amb el brou bullint, rectifiquem de sal i ho deixem bullir a foc viu uns 8m. Deixem reposar uns 3-5m i ja està llest.

Amanida d'Hivern amb Contrastos

Ingredients (per a 8 persones)

• 1 enciam Francès
• 1 enciam fulla de roure
• 2 taronges a grills
• 16 gr panses
• 16 gr pipes pelades de carbassa
• 25 gr bacon fumat
• 100 gr ceba de Figueres
• 1 magrana

Opcional: Xips de moniato

• 160 gr oli verge ( 20gr pax)
• 64 gr vinagre balsàmic ( 8gr pax)
• Sal y pebre

Muntatge

En un bol amanir l'enciam amb la vinagreta, la sal i el pebre. 

Fer un buquet dins d'un cèrcol. 

Decorar la resta del plat amb la taronja, la ceba i la magrana. 

Repartir les pipes, el bacon previament saltejat i les panses per tot el plat. 

Per acabar, coloquem sobre el buquet les xips de boniato per donar-hi volum.

Alvear Solera Pedro Ximénez 1927

Vi dolç natural de la denominació d'origen Montilla-Moriles. Elaborat 100% amb la varietat de raïm Pedro Ximénez pasificada al sol i criat mitjançant el tradicional sistema de criaderes i soleres.

De color fosc, caoba. Alta densitat. La copa queda tenyida força estona.

Molt ric i intens en aromes, amb records dolços, de pases i mels. Apunts d'orellons i ametlles. Notes de llarga criança i lleugers apunts torrats. Cafè i cacau.

En boca és dolç, ampli i agradable.

Cava Giró Elaboració Artesana

Cava Brut Nature elaborat bàsicament amb les 3 varietats típiques del cava: Macabeo (25%), Xarel·lo (32,5%) i Parellada (40%), i amb un xic de Chardonnay (2,5%).

De color groc verdós molt pàlid.

En nas és molt floral i intensament afruitat (poma i plàtan). 

Potent en boca on l'escumós es manifesta de forma suau i agradable. Molt sec.

Persistent i bon retronasal.

Ferré i Catasús Cap de Trons

Elaborat amb els millors grans de Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah procedents de vinyes de entre 10 i 30 anys d'antiguitat del Penedès.

El color és intens, vermellòs i amb reflexes violacis.

Al nas presenta les aromes de les fruites negres (mores, figues i prunes) amb tocs balsàmics.

Un vi amable i saborós, amb bona persistència. 

Bohigas Blanc de Blancs

Vi blanc del Penedès elaborat amb la varietat autòctona Xarel·lo (100%). Sense criança.

Color groc palla amb tonalitats verdoses.

Aroma molt fresc i potent a l’inici: fruita fresca i pinya àcida. L’evolució en copa destaca per la complexitat amb notes de fruita blanca i albercoc sobre un fons d'herba aromàtica i espècies dolces.

En boca és un vi en el que la percepció de lleugeresa domina apuntada per una bona acidesa, envoltada per la gran estructura del Xarel·lo de la zona d’Òdena.

Vilarnau Brut Rosé

Elaborat amb les varietats negres Trepat (90%) i Pinot Noir (10%). Criança mínima de 12 mesos. 

Color grosella intens amb matisos violeta brillant. 

Al nas ofereix un atractiva gama aromàtica de fruits vermells madurs, maduixes i gerds, amb records a llevats i tons exòtics. 

A la boca és suau, fresc i cremós amb tocs de fruita. Bombolla molt abundant de mida mitjana formant la corona.

Presentació del Grup Gastronòmic de la UIC

Dijous 8 de Novembre, a les 19:30h començarà l'acte de Presentació del Grup Gastronòmic de la UIC al menjador de personal del Campus Barcelona de la UIC.

Començarem amb la presentació del Grup Gastronòmic de la UIC i dels seus col·laboradors. A continuació es projectarà un audiovisual i finalment, acabarem amb el 1er Sopar del Grup Gastronòmic de la UIC a càrrec del nostre xef Luis Roger.

Esperem contar amb tots els membres!!

De tu a tu amb Luis Roger

Descobrim una mica més a Luis Roger, el Xef del Grup Gastronòmic de la UIC.

Dimarts, 23 d'Octubre de 2012, en Luis Roger va venir a la Universitat Internacional de Catalunya.

L'objectiu de tenir a Luis Roger dins del Grup Gastronòmic no és altre que el d'acostar la cuina de mercat, de temporada, senzilla i pràctica a tots nosaltres, d'una forma amena i participativa. Volem que tots els membres que ho desitjin, puguin acostar-se a la cuina des d'una perspectiva pràctica. I en Luis d'això en sap un niu!!

Us deixem un vídeo amb el que podreu conèixer una mica més profundament a Luis Roger. Esperem que us agradi tan com a nosaltres!