Liquid Architecture

Per aquestes dates de l'any sempre ve de gust un cocktail. Com que des d'aquí no us en puc oferir un, us deixo un vídeo d'uns 6 minuts amb unes quantes propostes ben atractives. Les propostes ens arriben de Liquid Architecture (Kim Haasarud) que defensa molt acertadament "Cocktails, like food, should be culinary experiences. In social settings, regardless of how great the food is, how wonderful the people are, how amazing the entertainment  might be, people will spend a large portion of their time with a drink in their hand. I want to enhance that experience.".

Us deixo amb les propostes. Que no us pugin al cap!

Rabo de toro

Fa temps que em rondava pel cap menjar "rabo de toro". Cada vegada costa més a Barcelona trobar-ne d'autèntic. Doncs bé, gràcies al meu germà, hem posat fi a la ideia i l'hem fet realitat. El rabo ens ha arribat de Córdova i la recepta és d'allà també. Un estofat a base de pastanaga, ceba, tomàquet, fino i vi. No hi falta l'oli, el pebre, la sal i l'aigua. I aquest estofat necessita temps, temps i temps; més temps que qualsevol altre estofat. Quan la carn es comença a separar de l'os és el punt.

Per acompanyar al magnífic àpat, un Finca Dofí 2008 d'Álvaro Palacios (D.O. Priorat) que no m'ha defraudat gens ni mica, tot i que aquest vi, d'aquí uns quants anys més, estarà encar molt millor. Un vi elaborat principalment amb garnatxa (un 60% de) i el 40% restant es completa amb cabernet sauvignon, sirah i merlot. El tap, llarguísim, d'altíssima qualitat i en perfecte estat. Llàgrima densa. Bona extracció de color, de capa mitja-alta. En nas es bareja la fruita amb la fusta neta, fina i elegant. Podria ser més aromàtic ... (també és cert que amb temps a la copa s'obre molt més i comencen a aparèixer molts més aromes). En boca és molt equilibrat i hi apareix la fruita vermella més marcada. La fusta, present, no emmascara ni es sobreposa a la fruita. Tanins marcats però sedosos. Bona acidesa que li permet aguantar encara temps i temps en ampolla.

El que sempre passa amb aquest tipus de vins més complexes és que quan realment començen a estar en el seu punt millor (comencen a obrir-se i a sortir tot el ventall aromàtic i expressiu) ja ets al final de l'ampolla.

Tot plegat, un plaer!

Beronia crianza 2001

Tinc un gran apreci per aquest vi en general, el Beronia de la DOQ Rioja. Des de que el vaig descobrir ja fa prop dels quinze anys, sempre m'ha agradat. Quan em ve de gust un vi clàssic ben elaborat, Beronia sempre em ve al cap. Doncs bé, aprofitant que el 2001 va ser una gran anyada a La Rioja (anyada considerada com a excepcional i la primera del segle XXI) fa uns 10 anys vaig comporar unes quantes ampolles del Beronia Crianza 2001. I l'altre dia va ser un d'aquells dies que em venia de gust un vi clàssic, amb certa nostalgia ... i Beronia Crianza 2001 va ser l'escollit.

Un vi que tot i no estar ja en els seus millors dies, encara demostra la seva valia. I fins i tot encara té la seva acidesa que el permetrà acabar de envellir uns anyets més, sabent que no és pas el seu millor moment però que encara demostra el que va ser. I ja se sap, com diu la dita que "el que tuvo, retuvo".

Us recomano aquests vins, i si us agraden els sabors tradicionals "riojanos", no ho dubteu i tasteu un bon Beronia. Si sou capaços de tenir paciència i conservar-lo bé, adquiriu uns reserves (2010 i 2011 són anyades considerades excel·lents que encara no estan al mercat) i deixeu que el temps faci també la seva feina ... Segur que no us defraudarà!

El documental "Perú sabe, la cocina, arma social"

Ara que tenim més temps, aprofito per passar-vos un reportatge que vaig comentar en el post Restaurant Tanta Barcelona, Bistró Peruano. Es tracta del documental "Perú sabe, la cocina, arma social" que va emetre rtve al programa El documental de la 2 el 12 d'octubre de 2012.

El documental realiza de la mano de Ferrán Adriá un recorrido por la mejor cocina del Perú, mostrando la transformación cultural y económica que en este país se está realizando, a través de los jóvenes que se forman en la actividad culinaria.

Que ho passeu bé!

Guía Repsol 2013

Ja ha sortit la nova edició de la Guía Repsol 2013. Com que l'apartat de restaurants és molt llarg, ens centrarem només en els que formen la llista de restaurants catalans.

Hi ha guies que atorguen "estrellas" i aquesta dóna "soles". Normal, per això es la Guía Repsol.

Els restaurant valorats amb 3 soles són: Can Jubany de Nando Jubany (Calldetenes, Barcelona), Àbac de Jordi Cruz (Barcelona), Sant Pau de Carme Ruscadella (San Pol de Mar), El Celler de Can Roca de los hermanos Roca (Girona), Hispania de Paquita y Dolores Rexach (Areyns de Mar) i Via Veneto de José Monje (Barcelona).

A continuació, la llista de restaurants amb 2 soles: Alkimia (Barcelona), Ca L’Enric (La Vall de Vianya, Girona), Ca L’Isidre (Barcelona), Caelis (Barcelona), Can Bosch (Cambrils), Can Fabes (Sant Celoni), Carballeira (Lleida), Dos Cielos (Barcelona), Els Casals (Sagás), Els Tinars (Llagostera), Gaig (Barcelona), Lasarte (Barcelona), Les Cols (Olot), Massana (Girona), Moo (Barcelona) i Tàpies (La Seu d’Urgell).

A la llista de restaurants amb 1 sol hi apareixen prop de 300. Potser en una altra ocasió m'atreveixo ...

Ja teniu pla per aquests dies?

Cafè obtingut en fred

Al març de 2012 vaig anar a La Música del Vi de Vila Viniteca. Però ara no us vull pas parlar ni d'aquest event ni de temes relacionats amb vi, sino sobre el cafè. I doncs, això a què ve? Doncs molt senzill, he recordat una cosa que vaig tastar allà que no havia tastat mai: Cafè obtingut en fred!

Si parlem de cafè, a tots ens ve al cap un cafè exprés (beguda calenta no alcohòlica de cafè infusionat). Justament estic parlant d'un cafè que és totalemnt a l'inrevés (un cafè que s'obté per un infusionat en fred), i això és possible amb la cafetera Oji, d'origen japonès que Cafés El Magnífico va portar a l'event.

És única ja que infusiona el cafè per degoteig en fred a raó d'una gota d'aigua per segon sobre la massa de cafè mòlt. Per obtenir 1,5 litres de cafè es necessiten 12 hores!

La destil·lació en fred és un sistema molt utilitzat tant a perfumeria com per l'elaboració de ginebres, ja que permet captar les aromes més fines i delicades. Al no utilitzar aigua calenta les aromes empireumàtiques queden reduïdes a les pròpies del torrat.

El resultat és una beguda en la que les aromes florals i afruitades estan més presents. Un cafè totalment diferent al que estem acostumats i que no deixa indiferent. Si teniu algun dia la possibilitat de tastar-lo, no ho dubteu. És un altre història!

Pruno 2010

Pruno 2010 ha estat el vi de l'any. Afavorit per la crítica internacional i una altíssima valoració de 94 punts atorgada pel crític més influent del món del vi, Robert Parker, Pruno 2010 s'ha situal al cim de la demanda.

El que em crida més l'atenció és que tot i que ha estat tan galardonat, el vi es podia comprar a un preu realment excepcional: menys de 11€! I dic es podia comprar perquè en un tres i no res, va desaparèixer. Tenint present que es tracta d'un vi que té 12 mesos de criança en bótes noves de roure francès, el preu és inmillorable, i la relació qualitat-preu de lo millor que es pot trobar.

Es tracta d'un vi molt fresc i afruitat, amb la fusta molt ben posada i sense emmascarar la fruita. Molt bona acidesa. Li falta temps d'ampolla per acabar d'arrodonir-se i madurar. 

Tindrem un gran vi d'aquí uns quants anys!

Bobby Gin

Dies enrere vaig anar a sopar amb uns amics que feia temps, molt de temps, que no ens veiem. Després de sopar varem decidir anar al Bobby Gin, un local de cocktails que hi posa passió i èmfasi al món de la Ginebra.

Feia potser un any enrera o més que ja hi havia anat, i també vaig tenir molt bones sensacions. Per tant, puc assegurar que aquest local no ha baixat la guàrdia i continua sent un local de referència.

De la ma d'Alberto Pizarro (guanyador del premi "Cocktail Theatre and Star" al 2011 ) podeu refrescar la gola amb qualsevol dels Gin&Tonic que desitjeu, tant clàssics com moderns. I també podeu apostar pels "Ginfonks", una nova forma d'elaborar un Gin&Tonic actuant sobre la ginebra abans de barrejar-la amb la tònica.

God save de gin!

Panettone

Des de fa dies que ja em rondava pel cap fer un Panettone, així que aprofitant que pel meu aniversari em van regalar una pastadora, em vaig decidir a dur a terme aquesta ideia. Després de mirar vàries receptes em vaig decidir per la següent fórmula que es fa en dues etapes:

Massa mare inicial. Un dia abans barrejar en un bol 125 gr de farina de força, 85 ml d'aigua i 10 gr de llevat de forner. Cobrir amb film i deixar-ho tota la nit perquè fermenti. Preparar al mateix temps unes panses (uns 150 gr) que remullarem amb cognac i deixarem durant tota la nit. Al matí, afegir a la massa mare les panses, i ratllarem la pell d'una taronja. Deixar aquesta massa a la nevera fins a la tarda.

Massa del Panettone. En un bol posar-hi 300 gr de farina de força, 1/2 cullaradeta de sal, 75 gr de sucre i barrejar-ho bé. Disoldre 10 gr de llevat de forner en 85 ml d'aigua tèbia i incorporar-ho al bol. També afegir-hi 85 gr de mantega fosa, 2 ous batuts i la massa mare del dia anterior.

Amb l'ajuda de la pastadora mesclar-ho tot molt bé fins que quedi una pasta uniforme. Ara és el moment d'afegir-hi alguna perla de xocolata o qualsevol altre producte que vulgueu (prunes, orellanes, gerds, ...). 

Deixar aquesta massa cuberta amb un drap humit durant un parell d'hores. Passat aquest temps, amassar una mica més i posar la massa en el motlle definitiu. Deixeu reposar un altre cop la massa durant un parell d'hores més, i després fornejar durant uns 35 minuts a 180ºC.

L'únic dolent d'aquesta recepte sabeu què és? Molt senzill, us esteu perdent la deliciosa flaire que hi ha a la cuina mentre s'està fent el panettone. 

Impressionant!!

Restaurant Tanta Barcelona, Bistro Peruano

Desembre és un bon mes: s'acosta Nadal, algun familiar i jo mateix fem anys, celebrem les festes en família i amics, s'acava l'any, ...

En fi, sigui com sigui, dissabte 2 de desembre vaig anar amb alguns familiars a Tanta Barcelona, un restaurant de menjar peruà de referència.

Gastón Acurio, xef de prestigi internacionalment reconegut, és sobretot un gran difusor de la cultura gastronòmica peruana. Més de 30 restaurants repartits per tot el món.

Nosaltres varem tastar varios plats, i tots varen estar a l'alçada esperada i sense cap "però".

Cebiche clàsics i criollo, anticuchos, tallarines saltejats, lomo saltado, parihuela, pie de limón, sorbet de mango, ...

Tot estupendament bé. La matèria primera d'altíssima qualitat, les coccions al punt, el picant també al seu lloc, sense matxacar els sabors.


Si voleu disfrutar d'una bona experiència, no us ho penseu i aneu-hi. Segur que no us defraudarà gens ni mica!

Us deixo un trailer d'un reportatge que m'ha agradat molt on podreu descubrir una mica més del que s'amaga al darrera d'aquest gran xef i d'aquesta gran cuina. "Perú sabe: la cocina, arma social". En un altre post, posaré el vídeo sencer del reportatge.

Bistec Tàrtar

Al Què fem de La Vanguardia de divendres 30 de novembre, hi podeu llegir aquest article. Més que un article sobre l'steak tàrtar, es tracta d'un llistat de restaurants a Barcelona on podem gaudir d'aquest plat que no té terme mig: o t'apassiona o el rebutges directament. 

La selecció de restaurants és variada, complerta i bona. Més d'un d'aquest restaurant us el  recomano sense dubtar-ho.

I si el que voleu és intentar-ho a casa, també hi ha una guia pas a pas de com fer-ho segons una fórmula tradicional. És ben senzill, i com quasibé tot, aquí no hi ha lloc per a productes de segona. Només es pot utilitzar materia de primera qualitat.

En fi, si sou amants de la carn, i us agrada la carn crua, aquí teniu una bona mostra per triar.

Us recomano doncs que llegiu el reportatge!

Més enllà del vi

Recentment m'ha arribat aquest llibre a les mans: Més enllà del vi. Un magnífic llibre que ens parla dels cellers del Priorat. 

No es tracta pas d'un llibre tècnic, sino d'un llibre que ens apropa al vi des d'una vessant molt més humana, narrant les històries personals d'aquells que formen part de la història d'aquest territori. Un altre clar exemple de treball diari, esforç continu i passió pel que fan.

Arran d'aquesta troballa, he contactat amb l'autor del llibre, en Sebastiano Alba, que m'ha explicat en primera persona tota la feina de camp feta.  Impresionant! L'experiència ha estat fenomenal.

Des d'aquí aprofito per recomanr-vos el llibre. I us asseguro que no hi ha una millor experiència que llegir aquestes històries degustant una copa del vi sobre el qual estem llegint. 

Us hi apunteu?

Més informació:

• www.limonium.org
• Article de La Vanguardia

La cocina peruana: mestizaje, fusión o "alta cocina"? Mejor conocerla y probarla

Mario Doria, amic i membre del Grup Gastronòmic de la UIC ens ha fet arribar aquest interessantíssim article que ell mateix ha escrit. Aquí us el deixo perquè disfruteu!

La cocina peruana: mestizaje, fusión o "alta cocina"?  Mejor conocerla y probarla.

Por Mario Doria 

"La gran tradición culinaria de muchos países en el mundo tiene una deuda con el Perú." 

¿Curioso verdad? A mí también me sorprendió cuando lo leí en una entrevista a Arturo Rubio, uno de los grandes chefs peruanos. Pero reflexionando un poco, y refrescando mis conocimientos de historia, quizá tenga razón, y mucha. 

Con el descubrimiento de América y la Conquista del Perú, llegaron a Europa productos alimenticios hasta entonces desconocidos y que han acabado integrándose en nuestra dieta. Ingredientes básicos en muchos de los platos elaborados por los grandes chefs de la cocina actual: tomate, aguacate, maíz, calabaza, boniato, papaya, patata, chocolate, café, y un largo etc., que provienen originariamente de esas tierras lejanas.

La cocina peruana, con el devenir histórico de los movimientos migratorios se ha visto beneficiada por el enriquecimiento que ha supuesto el mestizaje de la cocina autóctona con la de otros colectivos llegados al país a lo largo de los años. Con los españoles, católicos, llegaron también judíos y árabes, más tarde africanos, otros europeos, chinos y japoneses que han dejado una huella importante en la gastronomía peruana, sobre todo éstos últimos. El resultado de este mestizaje es un tesoro gastronómico que pueden disfrutar los peruanos y quienes han viajado al Perú. Y es precisamente este tesoro el que quieren compartir los grandes chefs peruanos. Quieren dar a conocer y extender la cocina peruana por el mundo, como ha ocurrido con la cocina china, japonesa, mexicana o tailandesa. 

Es importante destacar el concepto del mestizaje y diferenciarlo de la fusión. La cocina de fusión como concepto, es una cocina creativa de un cocinero o grupo de cocineros que mezcla estilos culinarios de diferentes culturas (occidente-oriente habitualmente), ingredientes, texturas, sabores, buscando contrastes para sorprender al comensal. El mestizaje lo hizo el pueblo llano, mezcló culturas culinarias de etnias diferentes con las propias, para dar lugar a una nueva. 

Desde los años noventa, la cocina Novoandina como así se le ha denominado, ha tenido cada vez más presencia en ferias y congresos gastronómicos internacionales. En España estuvo presente en el reciente congreso Andalucía Sabor celebrado el pasado septiembre en Sevilla, con notable éxito. 

Ceviche, Tiradito, Causa, Lomo saltado, Anticuchos, Ají de gallina, Picante de camarones, ... son algunos de los platos más conocidos y exitosos, que debidamente actualizados, Arturo Rubio, Gastón Acurio, Pedro Schiaffino, Douglas Rodríguez y otros muchos están dando a conocer en Estados Unidos y Europa a través de sus restaurantes, y que se han convertido en "alta cocina". En Madrid ya podemos disfrutar de esta cocina Novoandina en Astrid & Gastón, La Gorda, y otros. En Barcelona empieza a hacer acto de presencia, con El Patio Latino, Kenko y la reciente apertura Tanta. Otros establecimientos ya tienen en su carta algunos platos peruanos o interpretaciones propias muy logradas como el ceviche de el Coure, el de Antigua o el de El Cingle (Vacarisses). 

No lo duden, probar esta alta cocina fruto del mestizaje, seguro que les hará descubrir nuevos sabores que no les defraudará.

Revista Cuina Desembre 2012

Ja ha arribat la Revista Cuina del mes de desembre. A l'exemplar d'aquest mes destaco el següent:

Vins & Caves (pàgines 27 a 34). Una selecció variada de vins i caves per aqueste properes festes. Curiosament no hi ha cap vi rosat ni tampoc cap cava d'aquest mateix estil. També hi ha un rom i un whiski, però cap ginebra.

Nadal. El festí del pollastre (pàgines 45 a 55). Un bon article per saber-ne més d'aquests animals.

Pernil Ibèric (pàgines 76 a 85). Tot un máster sobre aquest producte que tant ens agrada. De què depèn el seu sabor? Com influeix la seva alimentació? Com s'ha de tallar el pernil? Totes aquestes preguntes quedan resoltes després de llegir l'article.

Ja la podeu llegir a la Biblioteca del Campus Barcelona.

Clàsics vs Moderns

Segur que moltes vegades heu sentit frases de l'estil: "Aquest és un vi clàsic, de tall clàsic". Per contra, també està l'altre frase però a l'inrevés: "Aquest vi és modern, segueix les normes dels nous estils de vinificació". Però, què vol dir això concretament? Doncs bé, amb aquest vídeo del programa "En clau de vi" espero que entengue perfectament el que volem dir amb aquestes frases i entendreu els plantejaments que hi ha al darrera de tot això. Els personatges són genials, i els seus vins també!

Després de veure el programa, seria intressant fer el tast (que el programa proposa i també fa) de dos vins clarament de tendències diferents, el "modern" Fincas de Ganuza 2004, de Remírez de Ganuza i el "clàsic" Viña Tondonia 2001 de López de Heredia.

El Chef, la receta de la felicidad

La pel·lícula "El Chef, la receta de la felicidad" de Jean Reno i Michaël Youn està dirigida per Daniel Cohen. S'estrenarà als cinemes el pròxim 5 de desembre.

La sipnosis de la pel·lícula ja la vam conèixer quan es presentava al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià:

El xef estrella Alexandre Vauclair no s'entén amb la nova direcció de l'empresa propietària del seu restaurant, que prefereix apostar per la nova "cuina molecular". Vauclair es troba desesperat i sense idees per al nou menú que puntuaran els crítics gastronòmics de la Guia. Alexandre necessita inspiració i un nou ajudant. I llavors coneix a Jacky, un aficionat a l'alta cuina, autodidacta, obstinat i amb molt, molt talent.

Aquí us deixo el trailer de la pel·licula. Segur que veient la pel·lícula passareu una bona estona, un xef sense idees, un cuiner autodidacta amb talent, estrelles i guies de referència ... hi haurà alguns reflexos parodiant la realitat?

La Cultura del Vino como Patrimonio de la Humanidad

Us adjunto aquesta notícia que he llegit fa poc ...

La Comisión de Agricultura del Congreso de los Diputados fue unánime: la Cultura del Vino debe formar parte del Patrimonio de la Humanidad. Ese fue el resultado de una propuesta de declaración que se abordó y aprobó en Madrid y que viene a respaldar la iniciativa gestada el pasado mes de septiembre en Briones de la mano de la "Association for Culture and Tourisme Exchange" (ACTE), presidida por el riojano Santiago Vivanco.

Aquel primer paso de esta carrera de fondo ha ido sumando apoyos y el último lo logró en la tarde de ayer con la rúbrica de los portavoces de todos los grupos parlamentarios. Una unidad que, también desde La Rioja, se gestó en la redacción del texto, como reconocían ayer Conrado Escobar (PP) y César Luena (PSOE). «Hay que consolidar y reconocer la cultura del vino y por eso recogemos esta propuesta de la ACTE para relanzar la candidatura», explicaba desde el Congreso Luena. «Es un espaldarazo a lo que supone el vino en la historia de La Rioja, y de la humanidad», completaba, también desde Madrid, Escobar.

Historia, cultura, economía...

El texto de la declaración recorre la historia del vino remontándose a las culturas egipcia, griega y romana para justificar que «sin la presencia de la vid y del vino no puede entenderse nuestra cultura occidental»; recuerda que en España existen 90 Denominaciones de Origen y 41 Indicaciones Geográficas Protegidas y que «no se pueden entender gran parte de nuestros territorios sin pensar en sus viñedos»; y completa el peso histórico, social y cultural del vino en el peso económico y laboral que conlleva en muchas regiones. «En definitiva, la vid y el vino, representan el sólido nexo que se adentra en la más remota historia hasta definir una profunda y pujante cultura que une a pueblos y territorios de cualquier lugar del mundo, forma parte esencial de sus expresiones artísticas y está asociado en sus formas de consumo a valores positivos como la sociabilidad y la moderación», completa una declaración que se cierra con el «apoyo expreso» del Congreso de los Diputados para que «la Cultura del Vino sea declarada Patrimonio de la Humanidad por la Unesco».

Per sort, a la Universitat Internacional de Catalunya això ja fa molt de temps que ho tenim clar, i prova directa són els recolzaments i reconeixements que fa continuament d'aquestes activitats.

Un brindis!

Podeu llegir la notícia a larioja.com

"Interior de paisatge", a "El documental"

La reivindicació del paisatge del Priorat com a patrimoni de la humanitat.

Aquest divendres 30 de novembre (a les 23.55 h), el programa “El documental” del Canal 33 estrena “Interior de paisatge”, un treball on la comarca del Priorat d’avui en dia és la protagonista. 

L’Associació Prioritat -formada per entitats col·lectives i particulars- ha estat la impulsora perquè Unesco declari el Priorat com a “Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat”. 

“Interior de paisatge", obra d’Elisenda Trilla, ha estat guardonat aquest mes de novembre amb el Gran Premi del Jurat de la segona edició del Most Festival del Penedès, un esdeveniment d'abast internacional que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava. 

Més informació a: www.tv3.cat

Aquí podeu veure'n un trailer.

No us el perdeu! 

Estofat de Bosc de Tardor

Dies enrere vaig disfrutar d'un dels millors estofats. La raó és ben senzilla: vaig aconseguir en un sol plat juntar uns quants dels sabors què més m'agraden: el vi, la carn, l'aroma del bosc humit (fulles seques humides, molsa, bolets), el perfum de les herbes del bosc (llorer, farigola i romaní), ... Segueixo?

La recepta és fàcil, però és necessari respectar un parell de normes essencials:

• Utilitzar matèries primes de qualitat
• No tenir presses, doncs es fa amb molts de temps i d'un dia per l'altre

Ingredients (4 ó 5 persones):

• 1 Kg de carn a daus per estofar
• 4 ó 5 patates grans
• 2 cebes grans
• 1 bona barreja de bolets (camagrocs, trompetes de la mort, fredolics, ceps, ...)
• 1/2 ampolla de vi negre (l'altre meitat és la que ens beurem)
• 1 cullerada de farina
• 2 fulles de llorer, 3 ó 4 branquetes de romaní i 1 pomet de farigola
• 3 ó 4 alls
• oli, sal i pebre

Comencem tallant les cebes ben petites i les posem a coure amb oli ben calent fins que comencin a daurar-se. En aquest moment afegim els alls sense pelar i sencers. En un parell de minuts, ho retirem tot i ho reservem en un plat apart.

A l'oli sobrant hi afegim les fulles de llorer i marquem els daus de carn. És bo que l'oli sigui ben calent i el foc alt, doncs convé que es faci la carn només per la part exterior, no pas per dins. Ara afegim la ceba daurada i els alls que hem retirat abans i hi afegim la farina remenant bé. Quan tot està ben integrat, afegim el vi (sisplau un vi bo, un vi que sigueu capaços d'oferir als convidats). Ara sí, el foc ha d'estar ben baix, molt baix.

En un cassó apart, afegiu 1 litre d'aigua i les herbes aromàtiques (el romaní i la farigola). Dexeu que s'infusioni tranquilament. També afegiu-hi els peus dels bolets, sense rentar (amb la mica de sorra que puguin tenir).

Talleu les patates a daus segons us agradi i fregiu-les una mica. Un cop mig fetes, afegiu-les a la carn. També ja hi podeu afegir-hi l'infusionat d'herbes (passant-lo pel colador perquè no caiguin ni branquetes ni la sorra dels bolets). Ara també és el moment de posar-hi el bolets que haguem triat. Finalment, salem generosament.

A partir d'aquest moment, només ens queden un parell d'hores a foc molt baix, fent un xup-xup gairebé inapreciable. Remeneu de tant en tant. Passades un parell d'hores, ja podeu tancar i deixar-ho reposar fins l'endemà. Al dia següent només s'ha d'escalfar, rectificar de sal i moldre el pebre al gust.

A taula!!

Restaurant 9 Reinas

Fa poc vaig anar al Restaurant 9 Reinas. Un restaurant argentí que feia temps tenia ganes d'anar-hi i comprovar per mi mateix l'experiència. 

M'en havien parlat molt bé, i potser per això (el mateix que sol passar quan et posen una pel·lícula pels núvols: després de veure-la creus que no és per tant) em va deixar una mica fred. I us explicaré el perquè.

El lloc em va agradar força: les taules ben parades, una cuberteria sencilla però amb un toc minimalista de disseny, una cristalleria correcta, ...

La matèria prima, de primera. A més a més, cuinada al punt que cadascú demanava (i cert, no com altres llocs que et prenen nota però que després no et fan gaire cas).

Llavors, quin és el problema? Per què em va deixar una mica fred? Doncs en primer lloc, per un tema que ja comença a ser d'escàndol: el vi. No pot ser que els restaurants facin pagar el vi al preu que el fan pagar. No hi ha dret! Un dia parlaré d'aquest tema en més profunditat ... I en segon lloc, perquè el preu no és cap ganga. Per tant, tots els punts favorables que he indicat abans, són el que havien de ser per aquest preu.

Per tant, al final quina és la sensació que t'endús? Doncs que el lloc és correcte, que no és barat i que potser no era per tant com t'havien dit.

De totes maneres, si hi aneu, menjareu bé!

Visita al Palau Robert

Dissabte 24 de novembre vem anar al Palau Robert a visitar l'exposició titulada "Ferran Adrià i elBulli: Risc, llibertat i creativitat". La visita va ser molt interessant, i varem poder veure un recorregut cronològic de la història del restaurant, del xef i de les persones més properes que configuren aquesta història.

La visita va durar aproximadament una hora i comença amb la història inicial de elBulli, quan el va obrir el matrimoni Schilling. S'hi pot veure un ampli recull de fotografies, documents i publicacions d'aquella època.

L'exposició és tot un recull de creativitat, on es cuida molt la forma com es mostren els temes. Per exemple, una taula  del mateix restaurant serveix per fer de pantalla (les estovalles blanques) d'una projecció del servei d'un dels menús degustació de 40 plats. Tot un joc creatiu, vistós i curiós.

Cal destacar l'humor de Ferran Adrià. A més de la seva participació al programa d'humor de TV3 Polònia (entrant al joc de la seva pròpia paròdia) ha volgut reconèixer aquesta sèrie i aquest fet incloent-la a l'exposició.

Jo us recomano que us escapeu una horeta, un dissabte al matí, però per tots aquells que no pogueu anar-hi, us deixo un recull de fotografies de l'exposició perque en gaudiu una mica.

El "making of" del muntatge del sopar ...

Aquest és un vídeo muntatge a partir d'unes quantes fotografies. M'ha agradat el resultat i crec que també us agradarà veure'l a vosaltres. La llàstima és que és de tant sols 50 segons.

Gràcies a tots per participar!

PX Reserva 1985

Magnífic vi fruit del saber fer i del temps. Partint del seu germà petit, el Don PX Jove, aquest vi és criat en botes de roure seguint el sistema de criaderes i soleres un mínim de 25 anys.

De color negre atzabeja, brillant i de capa altíssima. La llàgrima densa al màxim, deixa tenyida la copa durant una bona estona.

Al nas és complexe, d'altíssima intensitat. Després dels primers aromes de panses, mels, figues i prunes acompotades, apereixen les aromes de cafè, cacau, vainilla, fustes nobles, ... Tot un ventall aromàtic que quan més olorem, més trobarem.

A la boca es mostra franc, elegant i sedòs. Amb cos i carnós, voluminós. Llarguíssima persistència.

Tot i que recomanen degustar-lo fred, personalment crec que és un error, ja que les aromes queden reduïts ampliament.

Un vi per prendre en qualsevol moment, tal i com deia l'antiga contraetiqueta: "Su uva pasificada es el origen de este vino dulce que tras decenas de años de reposo en nuestras bodegas, embotellamos para tonificar cuerpos y espíritus a cualquier hora del día, con su peculiar estilo."

Don PX Joven

Vi elaborat a partir de raïm de la varietat Pedro Ximénez. Es tracta d'un vi dolç natural (sense sucres afegits) acollit dins la denominació d'origen Montilla-Moriles, a Córdoba.

De color ambarí, melós i de llàgrima densa.

Al nas dona pas a les fruites dolces madures com les figues i els dàtils. Destaquen sobretot els rocords a les panses.

A la boca, l'entrada és dolça. Ple de matisos, untuós i persistent. Reapareixen les aromes de dàtils, mel i panses.

Aquests vins s'elaboren amb un procés curiós: el raïm cullit ja sobremadurat (amb més concentració de sucre) es deixa assecar fins arribar a la passificació (el raïm perd l'aigua i queda una contració elevadíssima de sucres). És en aquest moment quan es premsa i s'obté un most dolç que passa a fermentar de forma parcial (és aquí on resideix el secret dels vins dolços naturals): la fermentació s'atura voluntariament afegint-hi alcohol vínic pur. És el procés del "encabezado". D'aquesta manera el vi resultant arriba a una graduació alcohòlica alta (17% vol.) i alhora manté encara els sucres del most. 

Tota una troballa!

Guia Michelin 2013

Per a qui estigui interessat o tingui curiositat, aquí us deixo un llistat dels Restaurants Estelats que podem trobar al país.

En primer lloc, els nou guardonats amb 3 estrelles: Quique Dacosta (Dènia) de Quique Dacosta, i Azurmendi d'Eneko Atxa (Bizkaia).

Continuen amb 3 estrelles El Celler de Can Roca dels Germans Roca (Girona), Martín Berasategui de Martín Berasategui (Sant Sebastià), Sant Pau de Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar), Akelarre de Pedro Subijana (Sant Sebastià), Arzak de Juan Mari Arzak (Sant Sebastià).

Passem als nous 2 estrelles. Enoteca (Hotel Arts, Barcelona) de Paco Pérez i Moments (Barcelona) de Raül Balam i Carme Ruscalleda.

Mantenen les 2 estrelles Mugaritz de Andoni Luis Aduriz, Restaurant Miramar de Paco Pérez, Club Allard de Diego Guerrero, Restaurant Les Cols de Fina Puigdevall i Pere Planagumà, La Terraza del Casino de Paco Roncero, el Restaurante Sant Celoni d'Óscar Velasco, Can Fabes de Xavier Pellicer, Casa Marcial de Nacho Manzano, Ramon Freixa Madrid de Ramon Freixa, Diverxo de David Muñoz, Restaurante Calima de Dani García, Restaurant Lasarte de Martín Berasategui, Sergi Arola Gastro de Sergi Arola, Àbac de Jordi Cruz, i Átrio de Toño Pérez.

I per acabar i no allargar massa la llista, els nous restaurants que guanyen 1 estrella (no llisto els que mantenen l'estrella). Ricard Camarena (València), Dos Palillos (Barcelona), Les Magnòlies (Arbúcies), Koy Shunka (Barcelona), Lluerna Restaurant (Santa Coloma de Gramenet), Nectari (Barcelona), Mina (Bilbao), Ars Natura (Cuenca), Alejandro García Urrutia (Gijón), El Puerto (Gijón), Culler de Pau (O Grove/Reboredo), Kabuki Abama (Sta. Cruz de Tenerife), José Carlos García (Málaga), Els Brancs (Roses/Playa de Canyelles Petites), Chirón (Valdemoro) i La Prensa (Zaragoza).

Ja explicareu les experiències!

Fruits secs, dieta sana

Un altre vegada, al suplement es de La Vanguardia de dissabte 24 de novembre de 2012,llegim un article molt interessant: Fruits secs, dieta sana.

Els fruits secs són un clàssic a la geografia i a la cultura mediterrània, i per tant a la dieta mediterrània.

Per començar, aprenem bé quins són els fruits secs, doncs encara ens confonem en la categorització d'algun fruit. Són fruits secs els cacahuets, les panses, o les castanyes?

Què és el que els fa tan saludables? Però com pot ser que sent tant calòrics (greixos) siguin alhora tant saludables? I quants n'hauriem de menjar? És bo menjar-ne diariament? Sabieu que ajuden a controlar el pes, son una font molt poderosa de ferro, aporten una molt bona dosi d'àcid fòlic, ...

Totes aquestes preguntes i més quedaran aclarides si llegiu l'article. Obviament, us el reomano!

Cupcakes

Últimament els cupcakes estan de moda! Vagis per on vagis, no pares de veure'ls per tot arreu: als aparadors de les pastisseries, a les botigues de llaminadures, als forns, fins i tot a les grans superfícies ... És un no parar.

Doncs bé, per continuar amb la febre del cupcake, el Quèfem de La Vanguardia de divendres 23 de novembre de 2012 també ens ofereix un article amb receptes.

I encara n'hi ha més ... Aquest cap de setmana, a Barcelona, podem anar al Bcn&Cake. Es tracta de la 1a  edició de la Fira de Reposteria Creativa on hi trobareu maquinària i estris, cursos, concursos i els mestres més reconeguts del sector. L'entrada és gratuita per als nens menors de 10 anys.

Que ho passeu bé!

Tast d'oli improvisat

Després d'anar a buscar l'oli a la Coperativa Agrícola de Riudoms, vaig pensar que seria molt interessant donar a conèixer aquest bé de Déu. Per tant, dit i fet!

Dijous 22 de novembre, a les 9:30h i fins a les 9:45h varem poder tastar aquest magnífic oli verge, un oli de primera premsada sense filtrar. El seu color verdós i la seva densitat ja són mostra d'aquesta indiscutible juventut. Les seves aromes afruitades deixaven al paladar una grata sensació que invitava a tastar-ne una mica més.

També varem acompanyar-ho d'unes olives arbequines (el fruit d'on prové aquest oli), un vi jove de la Terra Alta i d'un exel·lent pa del Forn Baluard que la nostra amiga Anna Bellsolà ens fa amb molta passió.

Tan bo com senzill!

Festa de l'oli nou de Riudoms

Com ja és habitual, aquest any també hem anat a buscar l'oli verge, l'oli de primera premsada, a Riudoms (Tarragona).

Es una festa oberta a tothom que té lloc a la Cooperativa Agrícola de Riudoms i s'ofereix un esmorzar per a degustar aquest oli de primera premsada: un oli verdós, dens, aromàtic i de sabor intens. L'oli està enmarcat dins la DOP Siurana i és fruit de la premsa d'olives arbequines.

A la festa també hi participa la Colla Gegantera de Riudoms i s'hi va fer la 5a Trobada d'Intercanvi de Plaques de Cava de Riudoms.

En definitiva, una festa popular i de gran interés gastronòmic.

Us deixo un documental del programa Quèquicom que parla sobre l'oli. Que ho disfruteu!

En busca del sabor perdido

De nou, un article del suplement es de La Vanguardia del 10 de novembre de 2012. 

Aquest cop es tracta d'un tema recurrent en els nostres dies: quin gust tenen els tomàquets d'avui dia? Aparentment són molt bonics, són molt atractius a la vista, tant en la forma com en el color, però ... són bons? 

Sembla que estem sacrificant la qualitat per la quantitat. Ens contentem pensant que en podem menjar a qualsevol època de l'any i de qualsevol varietat que ens vingui de gust, independentment que en sigui l'època adequada i el clima més apropiat pel seu cultiu.

Malauradament, això mateix ho podem extendre a les fruites, les verdures, el peix, la carn, ... Però també és cert que afortunadament hi ha un interés creixent per retornar a la qualitat.

Us recomano que llegiu l'article.

"La història de la cervesa és la història de la civilització

La Contra de La Vanguardia del dia 2 de novembre de 2012: La història de la cervesa és la història de la civilització.

Sven Bosch, mestre cerveser, ens explica una mica d'història de la cervesa. A més de les anècdotes i curiositats varies, ens fa un petit esboç de les diferents variants que en podem trobar.

La veritat és que ja m'entren ganes de tastar-ne unes quantes d'aquestes cerveses!!

Briox casero

Briox casero

Este domingo, en pleno ajetreo de deberes, uniformes, ... decidí sorprender a los niños con un briox. 

En casa se quejan que nunca hay nada para merendar. 

Quedó bastante bien y como era tan sencillo de hacer, pienso que tal vez os animéis a hacerlo

Ingredientes

• 180 ml leche tibia/natural
• 1 huevo batido
• 50 grms mantequilla blanda
• 50 grms de azúcar
• 500 grms de harina de fuerza
• 40 grms de levadura (yo compro la que venden en el super, neveras)
• una pizca de sal

Para hacer panes/brioxes, siempre los líquidos en la base. En el orden que he marcado. La harina, si es de fuerza, mejor. Quedará más esponjoso. 

Cuando mezcleis la levadura, desaherla con la mano en la harina, no dejéis el bloque entero.

Hacerla manualmente/Termomix. Mezclar bien los igredientes, le dáis una forma de bola, se tapa con un trapo de hilo y la dejáis leudar unos 30 minutos. Volvéis a amasar, quitar el aire que haya quedado y de nuevo se deja reposar para que vuelva a subir otros 30 min. más. 

Por último, formar una trenza ya en la bandeja del horno. Se deja que vuelva a subir. Cuando esté bien hinchada, la meterla en el horno caliente, a 180ºC, con aire y durante 15 min.

Panificadora

Con la  panificadora, podéis programar "amasado". Generalmente, en la panificadora tarda 1.30 h.

Una vez habéis hecho la masa, le dáis la forma de trenza, que suba y al horno

El truco para saber cuando está hecho es picar por debajo de la trenza. Cuando suena hueco "c'est fini".

Espolvorear por encima con azúcar glaseado.

La merienda está lista!!

Exposició al Palau Robert: Risc, Llibertat i Creativitat

El proper dissabte 24 de novembre, el Grup Gastronòmic de la UIC proposa anar a visitar l'exposició titulada "Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat". L'exposició està instalada al Palau Robert, a la Sala 3.

La intenció es quedar en grup cap a les 12:00h del matí per anar junts a visitar l'exposició, i tot sortint d'allà anar a fer una queixalada informal a algun lloc proper mentres comentem l'experiència. L'entrada és gratuïta

Si hi estàs interessat omple el Formulari d'Inscripció.

Podeu trobar més informació aquí:

• Palau Robert
• barcelonacultura.bcn.cat

Us esperem a tots!!

Revista Sobremesa Novembre 2012

També ja ha arribat la revista Sobremesa del mes de novembre. Destaquem d'aquest exemplar els següents articles:

Michel Rolland. El arte de la ubicuidad (pàg. 21 a 28), Granjeros del mar. Ostras en el otoño irlandés (pàg. 30 a 34), Cavas. Las uvas de la diferencia (pàg. 43 a 48), Suiza, el país del queso (pàg. 57 a 62), Castañas. La modestia precisa (pàg. 65 a 68) i més que n'hi ha d'interessants.

Acosteu-vos doncs a la biblioteca i demaneu-ne l'exemplar per donar-li una ullada. Passareu una molt bona estona!

Revista Club de Gourmets Novembre 2012

A la revista Club de Gourmets d'aquest mes de novembre que ja podeu trobar a la biblioteca destaquem els següents articles:

Más allá de tendencias (pàg. 20 a 24). Un article que parla del Whisky i que em porta bons records ... Uisge beatha (water of life en Gaelic), Aqua vitae o simplement Whisky (o Whiskey?). Ull amb els Whiskys Japonesos d'altíssima qualitat i els bons Whiskys turbats com Ardbeg o Laphroaig. Recomano l'article.

Elixir de eterna juventud (pàg. 42 a 46). Un article que ens acosta al món del suro, un element clau pels vins. La península és el major productor de suro (prop d'un 80% de la producció mundial). I no despreciem el servei ecològic dels nostres boscos surers! Llegiu l'article i aprendreu encara més sobre aquest material natural tan mediterrani.

I altres articles molt interessants com El placer se sirve frío (pàg. 49 a 53), Francia y gastronomía: sinónimos (pàg. 59 a 61), Beaujolais verdaderamente nouveau (pàg. 72 a 75), ...

No us la deixeu escapar i doneu-li una ullada!